Traductor /Translator

diumenge, 30 de gener del 2011

TREKKING SOLIDARIO AL CAMPO BASE DE LOS PICOS POBEDA Y KHAN TENGRI .

http://www.alpinistasconcancer.org/


Cuando a finales del verano pasado, después de la expedición al Khan Tengri, decidimos visitar el Hospital Infantil de Bishkek, en nuestro recuerdo estaba la visita que habíamos realizado en primavera al área infantil del Hospital 12 de Octubre en Madrid, yo conozco Kirguistán, mi mujer Nastia nació en Bishkek y mi hija también.
Después de la experiencia del hospital de Madrid, por muy dura que fuese, dentro de nuestras cabezas flotaba el recuerdo de niños pintando, jugando, leyendo, estudiando…en un espacio habilitado especialmente para ellos. Era su especio, su pequeño mundo dentro del hospital.
Cuando organizamos la visita en Kirguistán todo esto quedo en un segundo plano. Hablamos con los niños en un pasillo, vimos realmente sus necesidades, necesidades básicas para formarse como seres humanos. Quiero hacer hincapié en el trabajo muy profesional de los doctores de allá, gente casi toda formada en tiempos de la Unión Soviética y que realizan sus quehaceres con total devoción, poniendo todo, hasta materiales de su parte.
Este verano volveremos a este país, mi segunda casa, y algunos de los miembros de la Asociación intentaremos hollar la cumbre del Pico Pobeda.
Tenemos algunos talleres concertados en hospitales de Madrid, volveremos a portar la bandera de la inocencia y la ilusión para intentar llevarla lo más alto posible.
Pero ¿Por qué no intentar ayudar a los niños de allí? Cuando, en la pasada visita les obsequiamos con unos rotuladores de colores y unos folios de papel para que pudiesen dibujar, nos dimos cuenta de con muy poquitas cosas podíamos hacerlos felices, son niños. Todas estas vivencias han estado en nuestras mentes estos meses como un continuo run run.
De regreso a España leí que Carlos Soria había organizado un trekking solidario al Makalu en el 2010, y nos preguntamos si nosotros seriamos capaces de hacer lo mismo. La idea no es nuestra, le debemos las gracias a Carlos, pero no creo que se moleste porque lo intentemos, todo lo contrario; pienso que se alegrara si al final lo conseguimos.
Nuestro propósito, que la gente que quiera nos acompañe a lo largo del glaciar Inelchek, durante un recorrido de unos 100 kms hasta el Campo Base de los picos Pobeda y Khan Tengri. Desde allí regresaran a la capital y vuelta a España, mientras nosotros intentaremos esta dura y difícil montaña, con más ilusión si cabe, que si se tratase de la montaña más alta del mundo.
El objetivo es poder recaudar fondos para equipar el deseado espacio de estudio y esparcimiento en el Hospital Infantil.
Kora Trek, empresa modélica en el sector de los viajes de aventura, se encargara de organizarlo.
La idea es que el Trekking cueste lo que siempre, pero las empresas que participan en la organización ceden un porcentaje,¡ ahí estamos trabajando! a los participantes no les costara más caro, y podremos obtener fondos para nuestro propósito.
Muy importante, la gente que viaja de la asociación, se costea su viaje como cualquier hijo de vecino, en la Asociación no queda nada.
Después del Trekking presentaremos una memoria de manera pública en la que se darán a conocer los ingresos obtenidos y su utilización mediante las facturas de compras de material o en lo que haya sido invertido.
Así mismo crearemos una especie de fila cero, gente que no quiera venir pero quiera ayudar podrá comprar camisetas alusivas al Trekking y cuyos beneficios serán íntegramente utilizados para equipar el aula.
Por el momento solo nos parece un sueño, pero con trabajo y esfuerzo todo llegara a convertirse en realidad.
Gracias por vuestra comprensión y vuestro tiempo.
Afectuosamente.
José Francisco García Romo
Asociación Española de Alpinistas con Cáncer

EL PROGRAMA, LOS PRECIOS Y TODAS LA EXPLICACIONES PERTINENTES ESTAN A VUESTRA DISPOSICIÓN LA PRIMERA SEMANA DE FEBRERO

dimecres, 1 de desembre del 2010

La primera edició del Trek & Walk

Avui fa poc més d'una setmana que vam tancar la primera edició de Trek&Walk, el primer saló especialitzat en senderisme d'arreu de l'estat espanyol.

Passada una setmana, les valoracions són molt positives.
Veure que un projecte es fa realitat, és de per sí una satisfacció. Quan els expositors et feliciten, vol dir que ha estat tot un èxit. Però quan  a més, algú et diu que ha trobat moltes propostes per caminar, després, internament, acceptes que a més del projecte també hem aconseguit els objectius. Hem encomenat la passió per caminar!

Hi ha qui, amb rao, ha volgut veure més les absències que les presències. L'expressió....ho hi ha... no cal enganyar-se, també ha estat present.

Innovació. És una paraula que surt sovint de la mà dels polítics. Emprendre, també. Cal fer front a la competitivitat..., el que ha de fer les empreses és...... Totes aquestes expressions, darrerament les he sentit sovint! És el discurs teòric en front el discurs de la realitat.

Trek&Walk ha innovat! En un moment de crisi econòmica, però també social i de valors, que afecta tots els sectors i capes de la societat, Trek&Walk apareix amb una oferta renovada: un espai especialitzat per als professionals del senderisme i pels senderistes, però molt especialment, per les persones que en el senderisme, troben una nova descoberta.

I ho ha fet tot sol: un grup de professionals que han invertit la seva competència i les hores del seu treball perquè sortís endavant aquest projecte.

Tancada aquesta primera edició, que ja us avanço que la propera serà millor, em ressonen les paraules escoltades en alguna conselleria de casa nostre... Serà una fracàs!

La lamentació? que la llarga tradició excusionista del país no hagi recolzat aquest objectiu: encomanar la passió per caminar!


Marta Rotllan

Directora Trek&Walk

diumenge, 28 de novembre del 2010

Trek and Walk 2010. Caminar per fer país.

Enguany he participat activament en el Saló del senderisme, Trek & Walk, celebrat els dies 19, 20 i 21 de novembre a La Farga de l'Hospitalet del Llobregat. I quan dic "activament", parlant d'un saló dedicat al senderisme, podria provocar certa confussió... perquè qui em conegui sabrà que no tinc, precissament, el perfil del "senderista". Ni del "caminador". Ni de l'aficionat a la muntanya. Tot i que em tira més la muntanya que la platja. Però aquesta ja és una altra discussió...

Dic "activament" perquè el meu equip ha col.laborat "activament" en la construcció dels espais i la gestió tècnica de la fira. I un cop acabada me n'adono del significat d'allò que algú diu que va dir Edison: "El geni és un 1% inspiració i un 99% suor". Les proporcions tenen matisos. 1-99, 10-90, 15-85. Però el que queda clar és que tota bona idea necessita treball. Tota iniciativa necessitaesforç per convertir-se en èxit. I això, precissament, és el que la gent del Trek and Walk més ha invertit: treball i esforç. I ho han sabut amanir amb la mesura justa d'il·lusió, ganes d'aprendre i dinamisme. Sense això hagués estat impossible saltar per sobre les barreres dels incrèduls, dels porucs i dels políticsque han fet més verídic que mai l'aforisme bíblic de que "ningú és profeta a la seva terra". Crec que ha estat, com sempre passa, l'única taca vergonyosa del saló.

El procès d'aquest saló és una mostra clara del que ens cal fer si volem afrontar amb èxit els reptes que té el nostre país. No ens calen paraules buides i copets a l'espatlla. No ens calen promeses insignificants que acaben sempre amb la sentència política: "No podem fer res, però em teniu al vostre costat". Al nostre costat?! Jo no vull ningú al meu costat que em digui que no pot fer res! Jo només vull companys de viatge, amb qui compartir el risc i l'èxit. Els copets a l'espatlla fan perdre l'equilibri. El que ens calen són empentes ben dirigides, i que algú ens ajudi a trobar recolzament per a l'esquena cansada. No vull als que només pugen al carretó si les fotografies surten a primera plana. El país necessitatreballadors, pencaires, artífex, motors. El país ja no pot seguir estirant d'un carretó carregat de pedres de mil colors, de paraules buides i insultants.

El que he viscut aquests darrers mesos amb el saló Trek and Walk em convenç més que mai de que cadascú ha de fer la seva feina: els polítics, política; els emprenedors, salvar el país. Els polítics deixar fer; els emprenedors fer.

Llarga vida al Trek and Walk. Comencem ja a treballar en l'edició 2011. Qui s'hi apunta?

Josep Campmajó

AdES

Trek&Walk amb el senderisme solidari



Estar al capdavant d’aquest projecte és, francament, una experiència molt enriquidora tant professionalment com personal. 

Estar al davant de Trek&Walk em permet conèixer projectes, il·lusions, reptes; em permet conèixer la veu, i això vol dir la opinió, de professionals que bolquen moltes hores perquè el treball surti endavant;  també m’arriba la veu de les persones -sovint anònimes- que experimenten en l’activitat de caminar un repte, un desig o simplement, una fugida de l’agitat dia a dia rutinari que massa sovint a tots ens atrapa.  

Són moltes les experiències que, més enllà de l'afició personal i professional cap a les muntanyes, l'esport o la natura, m’arriben amb motiu de la celebració de Trek&Walk. 

Però si algunes experiències arriben més enllà del sentiment són les relacionades amb temes solidaris: suport a zones desafavorides, suport al desenvolupament, motivació per continuar lluitant,... en són tantes!  No sé si m’hauria de sorprendre o no, però mai han estat notes de tristes sinó ben al contrari, són projectes plens d’esperança i optimisme.

Solidaris amb la solidaritat, contents de que en aquest món hi ha qui lluita convençudament, i més contents encara, que sigui caminant la manera de lluitar per canviar el món, el Trek&Walk vol caminar al costat d’aquest projectes.

Us convidem a tots vosaltres a caminar plegats, convençuts de que petits passos poden fer grans canvis!

Marta Rotllan
Directaora Trek&Walk